Edifici a mig fer, zona de la Farga

Menu:

 


Info relacionada

- Administracions poc transparents
- Delinqüència urbanística - Declaració de bens d'alcaldes i regidors

 

En el punt de mira

El llegat urbanístic d'ERC aixeca polseguera | per Salvador Salrà

Sortosament han arribat les pluges arreu i la preocupació col·lectiva per la sequera s'ha esvaït. El que encara perdura són els efectes col·laterals d'una gestió barroera en matèria urbanística a la nostra ciutat per part de l'anterior equip de govern d'ERC. En el Ple Ordinari de l'Ajuntament del passat mes d'abril el Regidor d'Urbanisme, Jordi Bosch “Barraca”, va fer una extensa repassada sobre temes urbanístics corresponents a l'època en que es feia i es desfeia sense tenir en compte l'opinió dels banyolins. Una dissertació, cal dir, que va descol·locar al cap de l'oposició, Joan Julià, i aquest va respondre, com ja ens té acostumats, fugint d'estudi.

Bosch va començar explicant la nova adequació del reglament d'usos redactat amb la finalitat de no contradir el Pla General d'Ordenació Urbanística. I a continuació va deixar anar ”...que l'aprovació inicial de l'actual govern no trenca cap model de ciutat (referint-se al citat reglament) i si el trenca ha estat una sort, perquè realment en termes urbanístics una bona part de les coses que han heretat és que no poden ni aprofitar els fonaments.

I seguidament va dir “Tant de bo haguessin trobat un model de ciutat que haguessin pogut continuar, això també ho diu la Direcció General d'Ordenació del Territori i Urbanisme. I no és perquè els hagin agafat mania, els trets no van per aquí, el suspens no l'han posat ells.” A més el Regidor amb caire pedagògic va il·lustrar amb exemples l'estrepitós fracàs de la gestió urbanística d'ERC: el contenciós dels propietaris de la Cooperativa contra l'Ajuntament, l'embolic de Can Castanyer i els seus voltants, projecte que la Comissió d'Urbanisme va suspendre. I ho va rematar dient “Algú pot pensar que sí ERC-AM estigués en el govern a hores d'ara tindrien un centre cívic, o un casal per la gent gran o una biblioteca a la Cooperativa. Doncs , no, aquest era un projecte que va néixer malament i creu que qui governava mirava cap a un altre costat.

El discurs va tornar a agafar embranzida quan va encetar el tema de la UP-8, un altre projecte urbanístic suspès. També va matisar que “l'actual equip de govern no va entrar amb ganes d'entorpir cap projecte, ni molt menys, els hagués agradat continuar les coses, però se les han trobat suspeses, hi això és més greu.” L'inesgotable esperit il·lustratiu del regidor va oferir més exemples “com el famós gimnàs del col·legi Mn. Baldiri Reixach que actualment és un aparcament al carrer Sant Martirià. Es va fer una permuta amb el propietari a canvi d'una parcel·la a la UP-5, que no hi havia ni la urbanització ni la parcel·lació...”

Dit això, les aigües van tornar al seu lloc, i el Regidor d'Urbanisme va tornar a explaiar-se sobre el tema del nou reglament d'usos, en concret va referir-se a les al·legacions presentades per diversos ciutadans i una presentada per ERC la qual es va informà desfavorablement.

Un tema que va deixar-se en el tinter, va ser el de la davallada de la construcció i les conseqüències negatives en el paisatge urbà banyolí. Recordant l'edifici a mig fer del baixant de la clínica, ara que n'han sortit d'altres i probablement en sortiran més en un futur no molt llunyà, l'Ajuntament no hauria de permetre la proliferació d'edificis a mig construir per tota la ciutat, ja sigui per motius ètics o estètics. És per això que caldria una normativa reguladora d'aquesta nova situació.